Hem vingut aquí a fer conservació a través de la fotografia. Us proposem participar en un projecte nou. Ajudar a una parella d’àguila cuabarrada. Com? Fent-los fotos. Us ho expliquem.
Els Arribes del Duero són una de les zones més agrestes i desconegudes de Castella i Lleó. Els vessants abancalats baixen fins al riu configurant un paisatge difícil de descriure. En alguns trams el riu discorre encaixonat en un canó rocós i aquí troba l’hàbitat de cria perfecte l’àguila cuabarrada. La relativa escassetat de conill va fer que la Junta de Castilla y León apostés per la conservació de l’espècie aportant alimentació suplementària. Aquests aportacions només haurien d’assegurar la reproducció de les parelles d’àligues cuabarrades sense arribar en cap cas a fer-les dependents.
Els Arribes del Duero són un dels llocs més salvatges de tota la Península Ibèrica.
A partir de 2014, Carlos Sánchez, de Náyade, l’empresa a través de la qual opera Photo Logistics a Castella i Lleó (això mereix un post a part, el farem), va fer la proposta d’assumir l’alimentació suplementària d’una parella d’àliga cuabarrada i posar un hide fotogràfic. La proposta va ser acceptada, era beneficiosa per a l’Administració que podia dedicar els seus esforços a altres coses, per Photo Logistics, que tindria un hide d’una espècie emblemàtica i per a les àguiles cuabarrades que tindrien garantida l’alimentació suplementària.
Aquesta parella no ho havia tingut fàcil, un any abans que Carlos comencés a alimentar el mascle va morir electrocutat en una estesa. Com tants d’altres. Al poc temps un jove mascle es va unir a la femella que seguia establerta a la zona. El mascle jove, l’anomenarem Esla, feia el que podia però la seva inexperiència feia complicada la reproducció malgrat els seus esforços i els de la femella, a la qual anomenarem Juana. Malgrat tot van treure polls endavant en 2015 i 2016, en bona part gràcies a l’alimentació suplementària.
Joana i Esla, una de les parelles d’àguila cuabarrada dels Arribes del Duero..
Però, al llop magre tots els gossos li borden. Un incendi va assolar la zona de reproducció de la parella en l’estiu de 2017. Van ser moments de molts nervis i caiguda d’ànim per a tots els que ens havíem implicat en la conservació dels Arribes del Duero. No sabíem res de les cuabarrades, dels dos hides que havíem instal·lat, un s’havia calcinat completament i el paisatge era descoratjador. Però, en conservació de poc serveixen els laments. Calia prendre una decisió.
Moment de l’incendio captat per la càmara-trampa
Vista general als pocs dies de l’incendi.
un dels nostres hides va ser completament calcinat
Comercialment (som una empresa compromesa, però al mateix temps cal pagar nòmines), necessitàvem un nou hide de cuabarrada i ho vam fer. Carlos ho va fer, amb un enorme esforç va començar a encebar una altra parella. Però, no deixàvem de pensar en Joana i en Esla. Per fi van aparèixer a la zona cremada. No podíem abandonar-les. Reprenem l’alimentació suplementària sense esperar portar fotògrafs a una zona cremada.
Esla i Juana continuen alimentant sobre la pedra.
hem posat nous posadors no cremats i la vegetació ja brolla de nou a la zona.
I aquí ve la proposta d’acció conjunta: ajudeu-nos a mantenir l’alimentació suplementària de la Juana i l’Esla. La zona està cremada, però la pedra on s’alimenten les àguiles cuabarrades segueix allà, la parella segueix allà, el hide segueix allà i elles baixen puntuals a menjar-se el conill mort que Carlos els subministra i hem posat nous posaders no cremats. Us proposem un preu molt rebaixat des de ja fins al mes de juny, quan volin els pollastres: 100 € per persona, amb la condició que sigueu dues persones. Vosaltres feu fotos a un preu molt més baix i nosaltres podem continuar alimentant una parella d’àligues cuabarrades. Què hi dieu?
