CRÒNICA D’UNA ESCAPADA FOTOGRÀFICA A UN DELS LLOCS MÉS INTERESSANTS D’ANGLATERRA..

Entre els passats 2 i 5 de gener tres fotògrafs amb en Roger Sanmartí com a guia en origen i David Tipling com a guia local varen visitar el comtat de Norfolk, un dels que ofereix major biodiversitat i millors oportunitats fotogràfiques.

 

-Dia de viatge, sortida des de Barcelona i arribada a Luton on agafem un cotxe de lloguer que condueix en Roger. Ja hi té la mà trencada en això de conduir per l’esquerra (potser l’expressió no és la més encertada, però ja ens entenem). Arribada a Norfolk, check-in a  l’hotel i sopar.

-Primer dia. Un dels objectius del viatge és fer fotos a les òlibes que en aquestes contrades són diürnes a l’hivern. No ens caldrà fer servir un hide. David Tipling sap on trobar-les en una zona humida costanera presidida per un antic molí. Al cap d’una estona tenim l’òliba volant a prop nostre. Després ens movem fins una altre aiguamoll on podrem fotografiar anàtids amb l’oca de collar com a espècie més atractiva als nostres ulls ibèrics. Enllacem amb una sessió de hide en una zona forestal, esquirol gris, picot garser gros, diferents mallerengues i faisans en un entorn fantàstic i amb una basseta que ens dóna la possibilitat de fer reflexos, que sempre són bonics.

 

A la tarda més òliba diürna i a la nit arriba una de les experiències més curioses del viatge: fotografia d ‘òliba y gamarús de nit, sense cèl·lules ni hides. En una clariana del bosc un fanàtic de les òlibes fa anys que les alimenta cada dia amb trossos de pollastre. Tant òlibes com gamarussos estan fets agafar els trossos de pollastre davant d’uns focus que fan una llum suficient com per enfocar-los.  Per fer la foto caldrà el flaix de la càmera. A dormir, ja hem cremat prou targetes.

-Segon dia. Aquí no hem vingut a descansar. Cafè al maleter del cotxe del David i cap a la platja a fer fotos de foques. En aquest punt les foques estan força acostumades a la gent i fins i tot s’acosten als fotògrafs. Quan surten de l’aigua tenim ocasió de fer fotos de les foques amb l’onada trencant-los a sobre. També podem fotografiar les foques descansant a la platja, tant foca comuna com grisa.

I en acabat, a fotografiar daines a un lloc proper. Simulacres de baralles entre joves (no és època de zel, no podíem demanar-hi més).

Tarda d’òlibes diürnes que no s’hi varen presentar. Fins i tot comptant amb els millors guies la darrera paraula la té la fauna salvatge.

Nit d’òliba i gamarús, aquests sí. Un cop que agafes la tècnica el primer dia, va bé tornar-hi.

-Dia de tornada. Esprement les darreres hores abans de marxar, vàrem entrar de nou al hide del David Tipling. Cap a l’aeroport de Luton a tornar el cotxe i tornada cap a casa.

Ja ho veieu, dos dies i mig per no descansar gaire en un viatge hivernal a Norfolk, sense dificultat d’idioma (d’això ens encarreguem nosaltres) i amb un guia local excepcional.

Si voleu venir, consulteu aquí les properes sortides.

A l’estiu, tota cuca viu, diu la dita popular. Però no és tan fàcil quan ets un ocell en un lloc amb poca aigua. L’estiu és un repte per als ocells. I podem ajudar-nos i, per què no, fer algunes fotos.

A mesura que arriba la calor de l’estiu, els ocells tenen set i els podeu ajudar amb un senzill plat amb aigua al balcó. Per descomptat, podeu  anar més enllà amb abeuradors més sofisticats, o fins i tot posar una bassa al bosc. El més important és que ho fem en un lloc on estiguem segurs que els gats no poden arribar als ocells. No volem que l’abeurador dels ocells es converteixi en l’autoservei del gat, oi? Una cosa que s’ha de tenir present és la profunditat de la bassa. Imagina’t tenint un parell de cames de 5 cm i sense mans i llavors pensa com arribaries a l’aigua. Als ocells també els agradarà banyar-se a la bassa, així que cal posar-los-ho  fàcil amb una basseta no gaire fonda o, almenys, amb els caires en rampa on es puguin posar per beure. Cal anar amb compte! Les basses sense rampes i amb molta distància entre el nivell de l’aigua i les parets verticals poden  convertir-se en una trampa mortal per als vostres amics, ja que no hi podran sortir i s’hi poden ofegar.

Penseu en el tipus d’ocell que voleu que vingui a beure. Esteu pensant en ocells que es mouen per  terra com una ganga o una alosa? O en els que acostumen a moure’s pels arbres com un oriol? Això és una fet important abans de dissenyar la vostra basseta. Per ells ha de ser fàcil de trobar. I, tingueu paciència, un abeurador no és un projecte de curta durada. Heu de proporcionar aigua regularment i evitar que quedi sec. Cada cop seran més els individus i les espècies que visitin el vostre abeurador.

Com fotografiar els ocells en un abeurador? Podeu aprofitar aquests dies d’estiu per fer fotos. Aprofiteu les primeres i les darreres hores del dia.  Només heu de posar un hide a una distància adequada de l’aigua. Proporcioneu-los uns bonics posaders, si cal. Per descomptat, el vostre hide ha d’estar ben orientat per la llum del matí o de la tarda. I mireu d’ evitar l’ombra del hide a la zona on esperes tenir els ocells. Una cosa molts interessant és poder fer fotos a ran de terra. podeu cavar i instal·lar el hide en un clot o intentar aprofitar els desnivells del terra. Pensem també si  l’aigua juga un paper a la foto. Voleu fer la  foto amb l’ocell bevent i una gota que cau del bec? Estàs pensant a fer reflexos? O, potser, l’aigua només és la manera d’acostar-los-hi prou, però realment voleu portar les vostres fotos en un posader?

QUIN SÓN ELS NOSTRES HIDES AMB ABEURADOR?

Des de la primavera fins al final de l’estiu, oferim una sèrie de hides amb abeurador en diferents llocs de tota la Península.

A Montgai, des del començament de la temporada a l’abril fins a finals d’agost, tenim un hide amb capacitat per a dues persones. És una zona de secà cerealista i, per tant, hi ha ocells com ara: pardal xàrrec, cruixidell, botxí, gralla, tudó, i de vegades l’esparver cendrós que vol fer un glopet. És un hide de tarda. Aquí no faràs reflexos, l’aigua és el recurs per atreure ocells, no forma part de la foto.

Claret és el lloc on concentrem més abeuradors. N’hi ha tres. Un per a la sessió del matí, en un bosquet a prop de pastures, tórtora europea, picot verd, tallareta cuallarga, gratapalles, mosquiter pàl·lid, gafarró o pardal roquer.  Aquí podeu fer alguns reflexos. I a la tarda en terres de cultius de secà i en el matollar tenim ocells com tórtora europea, rossinyol, gaig, tallarol de garriga, i si fa prou calor, oriol. Tots els hides de Claret són per dues persones.

Solsona no és gaire  lluny de Claret i, a una  1.100 metres d’altitud, hem creat un abeurador de trencapinyes i llucaretes (i una bona colla de  d’espècies forestals com el mallerenga emplomallada, mallerenga blava, pardal de bardissa, griva, etc.) amb reflexos. Aquí pots fer tant sessions de matí com de tarda.

València. A prop del poble d’Alborache, en l’essència de l’ambient mediterrani, hem posat una bassa amb reflexos on vénen a beure ocells com ara picot verd, tallarol capnegre, cadernera, passerell, rossinyol, papamosques gris, etc. Una bona opció per passar una estona fent fotos de fauna fàcilment si visiteu València.

Múrcia, dos hides diferents en dos llocs distants per trencapinyes, sit negre, gratapalles, gaig, etc. Un es troba a Sierra Espuña, a prop del nostre hide d’àguila daurada  i l’altre a la zona de Cehegín, a prop del hide de còlit negre i de merla blava. Tots dos són hides del matí. També a Múrcia, però de tarda hi ha el hide de cuaenlairat, on hem fet  un petit abeurador per incrementar el nombre d’espècies. També a la mateixa zona tenim el un hide excavat per torlit.

A prop de Barcelona, ​​a la zona de Granollers, tenim el hide que més ens ha sorprès. Es troba en un bosc i en els últims anys no només teníem el durbec, pit-roig o esquirol, sinó també astor o esparver.

I per últim, però no menys important, els nostres dos hides destacats de l’estiu! Els hides de ganga i xurra de la zona de Belchite. Gangues, xurres, calàndries, terrerola rogenca i vulgar, aloses, tórtora europea, cruixidell, botxí i qui sap què més. Són dos hides diferents per a tres persones cadascun on podreu fer fotos d’ocells bevent i amb reflexos.

Hem vingut aquí a fer conservació a través de la fotografia. Us proposem participar en un projecte nou. Ajudar a una parella d’àguila cuabarrada. Com? Fent-los fotos. Us ho expliquem.

Els Arribes del Duero són una de les zones més agrestes i desconegudes de Castella i Lleó. Els vessants abancalats baixen fins al riu configurant un paisatge difícil de descriure. En alguns trams el riu discorre encaixonat en un canó rocós i aquí troba l’hàbitat de cria perfecte l’àguila cuabarrada. La relativa escassetat de conill va fer que la Junta de Castilla y León apostés per la conservació de l’espècie aportant alimentació suplementària. Aquests aportacions només haurien d’assegurar la reproducció de les parelles d’àligues cuabarrades sense arribar en cap cas a fer-les dependents.

Els Arribes del Duero són un dels llocs més salvatges de tota la Península Ibèrica.

 

A partir de 2014, Carlos Sánchez, de Náyade, l’empresa a través de la qual opera Photo Logistics a Castella i Lleó (això mereix un post a part, el farem), va fer la proposta d’assumir l’alimentació suplementària d’una parella d’àliga cuabarrada i posar un hide fotogràfic. La proposta va ser acceptada, era beneficiosa per a l’Administració que podia dedicar els seus esforços a altres coses, per Photo Logistics, que tindria un hide d’una espècie emblemàtica i per a les àguiles cuabarrades que tindrien garantida l’alimentació suplementària.

Aquesta parella no ho havia tingut fàcil, un any abans que Carlos comencés a alimentar el mascle va morir electrocutat en una estesa. Com tants d’altres. Al poc temps un jove mascle es va unir a la femella que seguia establerta a la zona. El mascle jove, l’anomenarem Esla, feia el que podia però la seva inexperiència feia complicada la reproducció malgrat els seus esforços i els de la femella, a la qual anomenarem Juana. Malgrat tot van treure polls endavant en 2015 i 2016, en bona part gràcies a l’alimentació suplementària.

Joana i Esla, una de les parelles d’àguila cuabarrada dels Arribes del Duero..

 

Però, al llop magre tots els gossos li borden. Un incendi va assolar la zona de reproducció de la parella en l’estiu de 2017. Van ser moments de molts nervis i caiguda d’ànim per a tots els que ens havíem implicat en la conservació dels Arribes del Duero. No sabíem res de les cuabarrades, dels dos hides que havíem instal·lat, un s’havia calcinat completament i el paisatge era descoratjador. Però, en conservació de poc serveixen els laments. Calia prendre una decisió.

 

Moment de l’incendio captat per la càmara-trampa

Vista general als pocs dies de l’incendi.

un dels nostres hides va ser completament calcinat

 

Comercialment (som una empresa compromesa, però al mateix temps cal pagar nòmines), necessitàvem un nou hide de cuabarrada i ho vam fer. Carlos ho va fer, amb un enorme esforç va començar a encebar una altra parella. Però, no deixàvem de pensar en Joana i en Esla. Per fi van aparèixer a la zona cremada. No podíem abandonar-les. Reprenem l’alimentació suplementària sense esperar portar fotògrafs a una zona cremada.

Esla i Juana continuen alimentant sobre la pedra.

 

hem posat nous posadors no cremats i la vegetació ja brolla de nou a la zona.

I aquí ve la proposta d’acció conjunta: ajudeu-nos a mantenir l’alimentació suplementària de la Juana i l’Esla. La zona està cremada, però la pedra on s’alimenten les àguiles cuabarrades segueix allà, la parella segueix allà, el hide segueix allà i elles baixen puntuals a menjar-se el conill mort que Carlos els subministra i hem posat nous posaders no cremats. Us proposem un preu molt rebaixat des de ja fins al mes de juny, quan volin els pollastres: 100 € per persona, amb la condició que sigueu dues persones. Vosaltres feu fotos a un preu molt més baix i nosaltres podem continuar alimentant una parella d’àligues cuabarrades. Què hi dieu?

Ja ho notes, oi? Veus com s’allarguen els dies, les primeres arribades dels ocells migradors i els arbres que floreixen. Arriba aquell moment de les llums de somni en què no pots pensar en res més. I PHOTO LOGISTICS t’ofereix els millors hides perquè treguis tot el profit de la primavera.

Et desvetllem on són els hides:

CASTELLA I LLEÓ:

Aquí combinem dues zones: Villafáfila per pioc salvatge des de finals de març a principi de maig. Dos hides de dues places, que et permetran passar les hores necessàries amb tota comoditat. A més en un dels hides de pioc salvatge alimentem milà reial, milà negre, arpella i aligot amb petites peces de carn, perquè l’espera sigui més amena. I a la riba zamorana dels Arribes del Duero, ja ens hem refet dels incendis que l’estiu passat van cremar els nostres hides i de nou podem oferir els hides d’àguila cuabarrada i àguila daurada. Dos hides que et donaran el millor de dos grans rapinyaires europeus, i alimentats amb conill mort.

COSTA EST:

La gran novetat d’aquest any. Als esforços dels companys de Múrcia se li sumen els nous hides a València. En aquesta zona extensa, des de prop de Llíria (València) fins Alhama de Múrcia es poden fer les següents espècies: Àliga cuabarrada i astor prop de Llíria. Hide d’ocells de la màquia mediterrània amb reflexos a Alborache, prop de Bunyol. Àguila daurada i abeurador de trencapinyes a Alhama, al parc regional de Sierra Espuña, També a Alhama es pot fer torlit en un abeurador en el qual tenim posades grans expectatives. Sense sortir de Múrcia, tenim un hide de còlit negre on es pot fer també merla blava. Segur que Múrcia donarà per a més aquesta primavera, us anirem informant a través dels mitjans habituals.

CATALUNYA I ARAGÓ:

En Montgai ja escalfem motors. La temporada començarà a principis d’abril amb els sisons, mussols i torlits, i s’aniran sumant les espècies a mesura que vagin arribant als secans: esparver cendrós, gaig blau, els picots verds de l’abeurador, puput, abellerol, etc. Ja ho saps, disset hides per tornar-te boig matí i tarda.

En els voltants de Solsona, a una hora de Montgai us espera la millor temporada del hide de Cogulers per trencalòs, i un seguit d’abeuradors des de dalt de les muntanyes fins a les terres agrícoles de la Segarra: trencapinyes i llucareta, còlit ros, tórtora, tallareta cuallarga o de garriga. Hides específics per merla roquera i merla blava, abellerol o puput.

Una mica més al nord, als voltants de Tremp us oferim la possibilitat de fotografiar geneta amb llum de dia. Però, si la conca de Tremp destaca per alguna cosa és per les rapinyaires: hide de Fígols per aufrany i milà reial i negre al matí i hide de voltor negre a la tarda? I si vols venir en família, no ho dubtis: la Terreta.

Vols fer fotos, però no pots allunyar-te molt de Barcelona? tens dues hides al Vallès: el blauet a Lliçà d’Amunt i l’abeurador del bosc a prop de Santa Agnès, on els dies de calor pot aparèixer l’astor com ho va fer tot l’estiu passat.

En Bonansa (Osca) seguirà funcionant el hide de trencalòs que aquest hivern ens ha donat tan bons moments. I a Belchite (Saragossa) començarem la temporada a finals de març amb l’alosa becuda i a partir de juny els hides de ganga i xurra.

No us enganyeu, les fotos des de hide fotogràfic són una altra cosa. Els aquàtics es poden fer de moltes maneres, però l’aproximació, fons punt de vista baix i orientació de la llum que teniu en els hides de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i del Delta de l’Ebre no tenen comparació.

També en aquestes zones estem dissenyant nous hides i altres serveis. Aquí només us informem dels que ja funcionen. Atents als canals d’informació de Photo Logistics.

A MOLTS HIDES HI HA OCASIONS QUE NOMÉS APAREIXEN DURANT UNS DIES. FINS I TOT HI HA HIDES QUE NO ARRIBEN A APARÈIXER AL WEB PERQUÈ TENEN UNA VIDA MASSA EFÍMERA. SI ENS ENVIES UN MISSATGE DE WhatsApp AMB EL TEU NOM I LA PARAULA “ALARM” A 638887681 t’inclourem A LA LLISTA DE DIFUSIÓ (NO GRUP) D’ALERTES A HIDES. NO se’ns pot escapar NI UNA OPORTUNITAT PER FALTA D’INFORMACIÓ. LA LLISTA DE DIFUSIÓ NO SERVEIX PER LLANÇAR OFERTES NI PER DONAR INFORMACIÓ DE MANERA REPETITIVA. NOMÉS INFORMEM D’OPORTUNITATS QUE, LA RESTA US PODRIEN PASSAR DESAPERCEBUDES.

PHOTO TERRA creix com a festival. Aquesta n’és la segona edició i volem fer una aposta ferma per la imatge com a eina de presa de consciència sobre els problemes ambientals que afrontem, des de Tremp i cap al món sencer. I dins d’aquesta aposta hem ideat un concurs per aquells fotògrafs que tenen en l’audiovisual un mitjà per fer arribar el seu missatge: VIDEOTERRA.

El concurs està obert a tothom, des de qualsevol racó del planeta que ens vulgui mostrar la bellesa de qualsevol fet a la Natura, una espècie amenaçada, una denúncia ambiental o la íntima relació entre el món rural i la natura.

VIDEOTERRA premia l’impacte, el missatge curt i concís d’un video o audiovisual no superior als tres minuts, perquè es tracta de fer arribar una idea a la població general.

T’animes a participar-hi?

Consulta les bases