PROJECTE MONTLLOBER

Preservar els secans del tsunami de reg

Els secans, que inclouen terres de conreu, camps de cereal, guarets tradicionals i erms són un dels paisatges més emblemàtics de la Península ibèrica. De fet, es tracta d’una de les majors aportacions ibèriques a la xarxa europea Natura 2000. No obstant això, l’estepa és profundament desconeguda i no és valorada pels habitants. S’han percebut tradicionalment com el lloc on no creix res i, per tant, s’han utilitzat com a dipòsit d’escombraries o el lloc adequat per posar aquelles infraestructures que ningú vol a casa seva, amb especial atenció per ser utilitzats com a lloc per a l’eliminació dejeccions de les granges intensives de porcí. A més, algunes activitats com la ramaderia extensiva estan desapareixent a causa dels baixos preus i la competència amb les explotacions intensives. La tempesta perfecta condueix a perdre les estepes ibèriques, liderant projectes de transformació com el regadiu i concentrant aquestes terres biodiverses en unes poques mans de grans agroempreses.

Des del primer moment, a PHOTO LOGISTICS hem intentat oferir alternatives als petits propietaris que queden en diferents indrets de la Vall de l’Ebre. Els paguem una part dels ingressos que generen els nostres hides per tal d’animar a mantenir aquell guaret on encara cada primavera canta el sisó, aquell arbre de marge on una parella de Gaig blau fa el seu niu o contribuïm a detectar els nius d’Arpella cendrosa en col·laboració amb els tècnics que en fa el seguiment.

Sempre amb ganes d’afegir nous serveis de hide, vàrem arribar a Massalcoreig disposats a tractar amb un petit propietari que té una bonica parcel·la de secà trencat per petits turons on es troben ocells com Còlit negre, Merla blava, Botxí i altres ocells icònics dels secans. Us estalviarem els detalls més avorrits i saltarem fina al final de la negociació va ser que vam comprar el terreny en comptes d’oferir una part dels nostres ingressos, com és habitual. Així doncs, aquí estem amb el nostre primer terreny en propietat. Anomenem el projecte pel nom de tota la serra on es troba la parcel·la: Montllober. Que ens remet cap al llop. Per descomptat, fa temps que ha desaparegut d’aquest lloc, però el nom parla com de festèstega ha estat vista sempre aquesta serra.

Quin és l’objectiu aquí? En primer lloc, conservar una peça de 3 hectàrees, que treballarem per fer créixer amb veïns propietaris que puguem arribar a un acord. Cuidarem les oliveres de la finca i deixarem les olives per als ocells hivernants, ja hem plantat alguns cirerers per als ocells estiuejants i, molt important a les terres de secà, hem instal·lat una bassa on els ocells i altres animals salvatges poden venir a banyar-se i beure durant tot l’any.

Ha de ser un exemple per a la població local que val la pena conservar el secà (si més no un trosset). Estem en contacte amb caçadors locals, excursionistes, etc. i el punt més important, amb l’Ajuntament de Massalcoreig per treballar conjuntament per la valoració dels hàbitats del secà. Ja hem implicat alguns veïns a través d’una jornada de voluntariat per netejar la finca de residus agrícoles. Moltes d’aquestes accions les anirem anunciant ben aviat.

Hi posarem hides? Per descomptat, està fet. Què esperaves!? És el que sabem fer i nosaltres, com a propietaris ara, reinvertirem els nostres ingressos en la millora d’aquestes terres per a la conservació. Ja estan disponibles el Còlit negre, el Botxí, l’Astor, la Merla blava i més.

El nostre projecte de Montllober també es troba geogràficament al mig dels hides de Montgai i els de Belchite per Ganga i Xurra. La parada perfecta en un viatge fotogràfic.

Volem dedicar un agraïment especial al nostre amic i ara guia, Juan Bernal, que ens va portar en primer lloc a Massalcoreig i la persona clau d’aquest apassionant projecte.

Manteniu-vos en contacte a través del nostre butlletí per estar informat regularment sobre aquest i altres projectes de conservació.